El problema del caballo

images─Bien, explíquenos, ¿en qué momento supo que quería dedicarse a la ciencia?
Me han hecho esa pregunta muchas veces y aunque sé la respuesta, es tan larga de explicar que acabo siempre contestando con un simple “no sabría decirte”, pero en esta ocasión siento la necesidad de explicar cómo empezó todo, en qué momento mi cerebro hizo clic, y todo mi universo se llenó de fórmulas y logaritmos.
Acabo de terminar mi segunda carrera, la de física, y esta es mi primera entrevista de trabajo. Quiero trabajar en esta empresa, necesito estar en su grupo de investigación, el mejor del país en el sector de la adaptación de métodos abstractos a la solución de problemas prácticos. Esta vez sí me apetece explicarles por qué soy un hombre de ciencias. Me tomo unos segundos para reflexionar la respuesta mientras mi cerebro ya se ha ido 17 años atrás, cuando cursaba cuarto de primaria. Sigue leyendo

Anuncios

Vell cansat

arrepentimientoCom cada dijous l’Enric sortia de casa a la mateixa hora. Els peus li pesaven per vell, ho sabia; el cap li pesava, i també sabia perquè: Remordiments, deia ell. Sempre s’havia dit amb orgull, que no havia res en el món que li hagués causat addicció: el fumar, el beure, les dones…, tot ho havia controlat, res l’havia fet perdre el cap. En canvi ara, quan acabava la tarda del dijous, quan ja al capvespre tornava a casa, eufòric de cos, i al mateix temps acorralat pels seus pensaments, es deia a ell mateix, que no hi tornaria, i al mateix temps sabia, què no seria capaç de complir-ho. Se sentia arrossegat per una força superior a tot el que podia entendre. Es feia fàstic a ell mateix, i volía lluitar contra aquesta força poderosa, que una vegada, i una altre, li feia caure als seus braços. Sigue leyendo

Carta de Josep Daniel

 

dualidadBarcelona, 20 d`octubre de 1967.

Estimat amic Carles,

Espero i desitjo que et trobis bé. Jo, bé…

Vull demanar-te perdó pel que va succeir l´altra nit, i es que no vaig poder evitar-ho.

No em malinterpretis pel que et diré ara estimat Carles, però estic que em fonc per tú. Ja fa molt de temps d´això i, l´altra nit, no vaig poder amagar-ho més.

Sí ja sé que t´estàs fent moltes preguntes: quan, com, per què ?, i jo intentaré contestar-te a totes. Per això t´escric aquesta carta.

Quan? Des de petits. Mai no m´he fixat en ningú que no fossis tu. Els teus ulls blaus, el teu caràcter, la teva peculiar i suggestiva manera de parlar…totes aquestes coses juntes van donar pas al com: Tu eres i ets tot per a mi, sempre has tingut les respostes a les meves
preguntes… Sigue leyendo

defensa radical de la institució

 

Estimat nebot:

Quina alegria que m’has donat al dir-me que et cases.! Enhorabona, noi ! Com ja saps prou bé, el teu oncle sempre ha estat un fervent defensor del matrimoni. Quan vaig matar la Pepita, la meva segona muller, em vaig reafirmar en aquest convenciment. El matrimoni és la millor de les institucions, no ho dubtis pas mai fill. Amb l’Eva, la meva primera esposa, vaig descobrir que era un estat quasi perfecte, però això sí, temporal. Aquella vegada no va caldre pas recórrer a l’assassinat. Sigue leyendo

Sis paraules

Corre, corre… Escriu ràpid. Ho has de posar tot: Cridòria, bombó, oposat, partit, afartament i pòsit.

Ja està… Tot està escrit. Sis paraules estriades en un berenar informal. Nois, i noies al voltant d’una taula, intentant fer-se escriptors, tot i que això és un pel pedant. Millor dir: Intentant escriure, pel fet d’escriure, de buidar-se de sensacions i de neguits. També per pur plaer. Plaer de sentir la teva pròpia veu camuflada, o no, però si despullada i lliure. Sigue leyendo

Memorias de un pensador

Apuntes: La duda . El miedo .La vergüenza.

(Este es mi laberinto, mi puzzle y estas algunas piezas para intentar completarlo).

(Anónimo)

Cuando la “profe” inicia esta primera sesión o clase. Nos habla del bloqueo. Refiriéndose a esos momentos en los que no…en los que no sabes o puedes continuar , ese relato que estabas desarrollando.

Ella, en ese preciso momento, me hace reflexionar: ¿Cuales son los motivos, por los que nos quedamos atascados, planteándonos seguir o no seguir escribiendo?.

El escenario. Sigue leyendo