Barcelona, 20 d`octubre de 1967.

Estimat amic Carles,

Espero i desitjo que et trobis bé. Jo, bé…

Vull demanar-te perdó pel que va succeir l´altra nit, i es que no vaig poder evitar-ho.

No em malinterpretis pel que et diré ara estimat Carles, però estic que em fonc per tú. Ja fa molt de temps d´això i, l´altra nit, no vaig poder amagar-ho més.

Sí ja sé que t´estàs fent moltes preguntes: quan, com, per què ?, i jo intentaré contestar-te a totes. Per això t´escric aquesta carta.

Quan? Des de petits. Mai no m´he fixat en ningú que no fossis tu. Els teus ulls blaus, el teu caràcter, la teva peculiar i suggestiva manera de parlar…totes aquestes coses juntes van donar pas al com: Tu eres i ets tot per a mi, sempre has tingut les respostes a les meves
preguntes…

Per què? Per què has estat tu i no un altre? No ho sè, estimat. Solament sé que no faig cap cosa sense que tu no hi estiguis present, en el meu pensament.

Creu-me que, al principi, m´hi resistia i em deia a mi mateix: «No pot ser, no pot ser». Però no ho vaig poder evitar, estimat. Et necessito, i et necessito tant, que la vida sense tu no me la imagino i tampoc no la vull viure!.

Si tu no m´acceptes, m´agradaria que almenys, em comprenguessis. No podria suportar recordar-te amb la imatge de l´altre dia, imatge de rebuig contra la meva persona i els meus sentiments!.

Estimat, no saps quant he sofert durant aquests anys, sempre ocultant el meu amor envers tu. no t´ho pots imaginar!. I quantes llàgrimes he vessat per l´impossible del nostre amor!. Per això l´altra nit no vaig poder aguantar més i et vaig declarar el meu amor…

Ara ja està tot acabat i solucionat. Mentre llegeixis aquesta carta, jo hauré deixat aquest món, ja que he decidit de treure´m la vida i deixar aquest univers d´incomprensió. Jo, estimat Carles, guardo un bon record teu. No et guardo rancor i pensa que mai no m´he penedit de ser com sóc, de ser homosexual. L´unic que sento és que tu no comparteixis el mateix per mi, però ara ja està tot decidit…Adéu, Carles, t´estimo!.

Teu per sempre,

Josep-Daniel.

 

Daniel Lerma Vilanova.