defensa radical de la institució

 

Estimat nebot:

Quina alegria que m’has donat al dir-me que et cases.! Enhorabona, noi ! Com ja saps prou bé, el teu oncle sempre ha estat un fervent defensor del matrimoni. Quan vaig matar la Pepita, la meva segona muller, em vaig reafirmar en aquest convenciment. El matrimoni és la millor de les institucions, no ho dubtis pas mai fill. Amb l’Eva, la meva primera esposa, vaig descobrir que era un estat quasi perfecte, però això sí, temporal. Aquella vegada no va caldre pas recórrer a l’assassinat. La nostre relació ja no era la del començament, però jo sempre he estat visceralment contrari al divorci. Em sembla una vulgaritat imperdonable, amb totes les seves renúncies i misèries. No va fer pas falta. L’Eva era tan bona que se’n va anar ella soleta. Només la vaig ajudar una mica, això sí. La pobre va patir un atac, un ictus, en diuen. I llavors, com si fos una revelació, em vaig adonar que em feia una immensa mandra avisar l’ambulància. Aquella nit, vaig baixar a la saleta amb la promesa de trucar per telèfon, però abans em vaig prendre dos wiskys amb gel i els vaig assaborir lentament…amb fruïció. Llavors vaig descobrir que l’altre estat òptim per l’home era la viduïtat. Ambdós estats són com les dues cares d’una mateixa moneda i competeixen en proporcionar benestar a l’home intel·ligent. Sobtadament vaig ser un home mimat i contemplat amb gran simpatia per totes les amigues i parentes de la difunta. Tothom em tractava amb una gran delicadesa i em volien distreure de totes maneres. Era meravellós! A més vaig rebre una quantiosa herència, doncs l’Eva no era pas una dona pobra.

M’alegra molt que la teva dona sigui una hereva important. Això mai s’ha de menysprear. T’ho diu el teu oncle, que ha viscut molt i d’això en sap prou. Amb la Pepita, la meva segona consort, va ser diferent. Aquest cop, desprès d’un inici memorable i ple de foc mutu, la cosa es va refredar de cop i volta. Al cap d’un any ja no la suportava, doncs era una manaire perillosa.

Sempre varen viure un matrimoni ple d’harmonia. I el seu final va ser ràpid i quasi indolor.

I les meves conviccions sobre el matrimoni, estimat nebot, cada cop són més fortes. La Rita, la meva actual esposa, és la millor de totes les que m’han estimat. Em cuida amb una dedicació d’esclava i em fa la vida molt còmoda i feliç. Cada cop que penso en l’altre estat, el de vidu, la seva amabilitat em fa retardar el moment. M’agraden tant els seus pastissos! I el got de llet amb cacau que em porta somrient cada nit. Llàstima que ara no tinc gaire gana. Porto una temporada una mica pioc. El metge no sap que tinc i la Rita diu que són imaginacions meves i em fa unes herbetes per millorar el meu estómac. Em cuida moltíssim!

Una abraçada,

El teu oncle,

__________________________________________________________________

 

 

Estimat Carles:

 

Li escric aquestes ratlles per donar-li una molt trista notícia: el seu tiet ha mort.  El varem incinerar la setmana passada, tal com m’havia demanat just abans de morir. Sento no haver-lo avisat abans, però tot va anar molt de pressa i vostè viu molt lluny. No volia obligar-lo, encara que el meu marit sempre em deia que en Carles era el seu nebot preferit. Una hemorràgia intestinal se’l va endur per a sempre. Afortunadament no va patir gaire. Encara no em faig a la idea de ser la seva vídua. Però cal acceptar el que ens porta la vida i aprendre a resignar-nos.

Li demano una oració per a la seva ànima.

Sempre seva,

Rita,

 

 

Rosa Fuixart Gubianas

Anuncios

2 comentarios en “defensa radical de la institució

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s